Menú

Preguntes i respostes sobre el Front Republicà

Primer de tot: per què feu documents tan llargs?

Sí. Aquest document, si l’imprimeixes, té quatre pàgines. És un document llarg. Però ho fem perquè creiem que ens hi juguem molt. Perquè creiem que en aquest país hi ha milions de persones que tenen un enorme grau de maduresa política i que no s’acontenten amb un eslògan buit, amb un tuit o una frase feta. Sabem que en campanya electoral s’intenta simplificar el missatge, dir coses poc concretes per quedar bé amb tothom i que els raonaments i els discursos han d’encabir-se en els 30 segons del resum de les TV. Però nosaltres creiem que ens hi juguem molt. I per respecte a totes les persones que en els últims anys han dedicat innombrables hores de les seves vides a construir un futur millor per a Catalunya, creiem que ens hem d’explicar detalladament i clara. Sabem que estem demanant el vot en un moment polític crucial i creiem que tenim la responsabilitat de donar la màxima seguretat sobre què farem amb aquests vots. Òbviament ja fem tuits, vídeos breus i missatges directes i sintètics. Però creiem que qui vol aprofundir té dret a què qui li demana el vot li expliqui fins a l’últim detall. I perquè ens hi juguem anys. No vindrà de 10 minuts. Gràcies per l’atenció!

Per què us presenteu a les eleccions espanyoles?

Nosaltres estem absolutament convençuts que l’única manera de fer efectiu el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya és fent el que vam fer l’1-O i el 3-O: desobediència civil pacífica i massiva. Sabem que cap grupet de diputats i diputades negociant als despatxos de Madrid no serà mai la solució. Dit això, vam decidir presentar aquesta candidatura per tres motius:

Primer: És molt possible que uns pocs diputats tinguin la clau perquè es pugui formar govern. Si nosaltres tenim aquesta clau, assegurem que mai no servirà per investir ningú que no reconegui clarament el dret d’autodeterminació, que no aturi la repressió i que no pari l’espoli econòmic de l’IBEX35 que pateixen milions de persones.

Segon: Perquè volem que durant la campanya tothom parli clar i expliqui exactament què faran els seus diputats un cop estiguin a Madrid i també què és el que mai no faran. I que s’hi comprometin.

Tercer: Perquè volem que la nit del 28A quedi clar que, malgrat la repressió i els nostres propis errors, el sobiranisme i l’independentisme no decauen. Ans al contrari.

No és millor abstenir-se en unes eleccions espanyoles?

Com diu el punt anterior, som els primers a dir que voler fer creure que uns quants diputats a Madrid són la solució a alguna cosa és enganyar la gent. Insistim que cal parlar clar: la clau la té la gent mobilitzada per la llibertat i desobedient la injustícia. Només tenint clar això es pot començar a parlar del 28A. Entenem que més enllà dels motius que hem assenyalat abans, cal que el 28A les forces independentistes demostrin capacitat de mobilització. Ens agradi o no, si el 28A a la nit l’independentisme pateix una davallada electoral, el missatge des del poder serà inequívoc: “s’han rendit”, “han abandonat”. Sabem que molta de la gent que no vol anar a votar no és perquè s’hagi rendit, ni perquè hagi abandonat, sinó perquè té crítiques molt profundes al que han fet els partits al llarg d’aquests últims mesos, se’n pot sentir lluny i desorientada per l’incompliment reiterat de les promeses electorals i els acords parlamentaris. Amb la nostra candidatura volem oferir també la possibilitat d’expressar aquesta crítica sense que això signifiqui una davallada electoral que, al cap i a la fi, faria més difícil l’articulació d’un futur de desobediència civil pacífica.

Per què no us heu presentat junts amb els altres independentistes?

questa és una pregunta molt i molt important. Estem absolutament convençuts que sense unitat serà impossible la derrota de l’Estat espanyol i la victòria pacífica i democràtica del poble de Catalunya. Els interessos dels partits mai no haurien d’estar per sobre d’aquesta realitat. Però quan es van convocar les eleccions del 28A els dos grans partits sobiranistes van decidir que no era possible la unitat electoral. Però per a nosaltres la pregunta essencial és: unitat per a fer què? Què faran els diputats i diputades un cop siguin a Madrid? Aquí tenim una diferència molt i molt i molt clara entre ERC i nosaltres: Pere Aragonès va dir al FAQS: “No posarem línies vermelles”. Marta Vilalta d’ERC ha dit que “no posarà línies vermelles per la investidura”. Literal.

Per la seva banda Jordi Sànchez ha dit textualment: “Nosaltres no tenim línies vermelles, tenim conviccions. No estem exigint un referèndum perquè pugui ser investit el president Pedro Sánchez abans de la investidura. Volem un president de govern que sigui o que tingui un suport fort i estable, però el volem per poder concretar solucions al principal problema que la majoria de ciutadans de Catalunya tenen. I això passa perquè la proposta del referèndum pugui ser concretat al llarg dels propers anys”.

Doncs nosaltres sí que posem línies vermelles, perquè el dret d’un poble a decidir el futur no és secundari, menor o prescindible, sinó que és l’element essencial que explica i dóna total sentit a la mobilització popular i nacional de l’1 d’octubre: o es reconeix, de manera absolutament clara, el dret d’autodeterminació i, per tant, es concreta quina forma i quin calendari adopta l’exercici d’aquest dret (irrenunciable durant el franquisme per l’oposició democràtica unitària reunida a l’Assemblea de Catalunya) o ningú no tindrà els nostres vots per la investidura.

Dels drets fonamentals no se’n negocia mai el contingut (que sempre és el mateix), sinó la forma i el calendari (que poden ser diversos). Ni taules de diàleg on no es dialogui sobre la qüestió essencial, ni relators de trobades retòriques, ni paraules buides.

Però llavors, si en comptes de 2 hi ha 3 partits sobiranistes, què aporteu de positiu?

Hi ha 3 coses que ens van fer decidir a presentar-nos:

Primer: Si els dos partits sobiranistes havien decidit que era millor anar separats, per expressar una certa diversitat ideològica i de model social d’una part important del sobiranisme, vam creure que aleshores també era necessari que tota la pluralitat de l’independentisme hi estigués representada i no sols una part, ja que l’opció per una República Catalana (sobirana, democràtica i social) no es redueix a només dos partits. No es pot perdre cap vot favorable a aquesta causa.

Segon: Després d’un any i mig de baralles internes entre els dos grans partits, molta gent tenia pensat no anar a votar el 28A. Creiem que amb la nostra proposta donem, precisament, una opció a tanta gent decebuda i crítica amb com s’han fet i es fan algunes coses. Per exemple: fa 18 mesos que JxC i ERC tenen el Govern a les seves mans i milions de persones veiem com aquesta “unitat” ens ha portat a un bloqueig que genera molta angoixa en molta gent. Gent que el 28A s’hagués quedat a casa.

Tercer: Creiem que era necessari que hi hagués una opció que digués, amb total claredat que “ja n’hi ha prou”, que ja està bé de “taules de negociació” de les quals no sabem què es negocia en nom de Catalunya, de “relators” i de “referèndums pactats” que mai no arriben, ni arribaran sense grans mobilitzacions de desobediència civil pacífica. L’estat només acceptarà un referèndum si s’hi veu pressionat internacionalment, i això tan sols succeirà com a culminació d’una pressió interior, nacionals, que obligui a resoldre el conflicte polític a les urnes.

Tinc por que votar-vos sigui llençar el vot perquè no aconseguireu representació.

Hi ha gent que ens diu: “a mi m’agrada molt i molt el que dieu, però si no treureu representació quin sentit té votar-vos?”. Efectivament ara mateix les enquestes només ens asseguren representació a Barcelona, però no a la resta de demarcacions. Analitzem això. En primer lloc, cal dir-ho clar: l’Estat està fent trampes. Fa trampes amb la Junta Electoral Central i les seves prohibicions, però també fa trampes amb els mitjans de comunicació i amb les enquestes. Hem pogut comprovar que les empreses d’enquestes (molt properes al poder) no estan preguntant pel Front Republicà. Desenes de persones ens han explicat que quan les truquen per fer les enquestes mai no li pregunten pel Front Republicà, específicament. Pregunten per Vox, pel PACMA, però no pregunten per nosaltres.

De fet, hi ha gent que quan diu: “jo votaré el Front Republicà” els responen: “aquest no em surt”. Això és una trampa molt vella i té un objectiu clar: que molta gent que ens votaria no ho faci per por a “llençar el vot”. Doncs bé: no hi caigueu! És una trampa per evitar que una força com la nostra, tingui diputats i diputades que puguin qüestionar les polítiques del govern de l’estat, oposar-s’hi amb fermesa i rotunditat i, si cal, posar-lo en situació difícil, impossible de mantenir, si no s’avé a deixar d’adoptar mesures d’involució democràtica, social i nacional.

Ho diem alt i clar: sabem que les enquestes internes dels partits (les que no es fan públiques) recullen claríssimament que el Front Republicà tindrà representació segura a Barcelona, a Lleida i Girona. A Tarragona, potser, és més complicat, però les enquestes diuen que també hi ha possibilitats. Un exemple: el 21D a Girona va haver 260.000 vots independentistes. El Front Republicà només necessita 40.000 per tenir una diputada. De fet la tria podria estar entre una diputada del Front Republicà i un diputat de Ciudadanos. Necessitem 40.000 vots valents! A Girona, a Lleida i a Tarragona!!! Per tant: podem caure en la trampa que ens estan parant o podem ser la sorpresa de la nit electoral. Podem votar el mal menor o votar a algú que ens assegura que els nostres vots no serviran per rendir-se per enèsima vegada. Podem votar amb por o podem votar amb dignitat i enviar un missatge alt i clar a tot l’Estat: ja n’hi ha prou! (Seria útil més enllà dels diputats. Útil per advertir a la resta que no tot cola i que hi ha milers de persones que no accepten les passes enrere que alguns proposen). Si volen fer-nos invisibles durant la campanya, és perquè no volen que siguem visibles al Congrés, perquè saben que nosaltres no cedirem en els aspectes que són bàsics, essencials i irrenunciables, aspectes pels quals milions de persones porten mobilitzant-se els darreres anys. El vot útil és el que defensa el mateix que tu defenses, sense rebaixes. El vot útil és el que serveix per avançar i no el que anima amb discursos abrandats, però frena amb decisions i pactes injustificables. Si demanem valentia i dignitat, hem de començar per votar amb valentia i dignitat. Per això et demanem el vot!

Voleu una República Catalana Independent?

Cap dubte. El Front Republicà ho té absolutament clar: el futur de Catalunya l’han de decidir les catalanes i els catalans. Res no ha d’estar per sobre d’aquesta voluntat: ni el Borbó, ni la Constitució Espanyola, ni el Tribunal Constitucional, ni ningú. El poble català s’ha pronunciat clarament en moltes ocasions: la República Catalana ha de ser 100% sobirana per decidir el seu futur. I si aquesta veu diu que la República Catalana ha de ser independent, ningú no té legitimitat per dir el contrari. Volem una República Catalana. I sí: absolutament independent per fer i desfer sense que res ni ningú ho pugui impedir. Cap dubte.

Defenseu el mandat de l’1-O?

Sí. El dia 1-O ho canvia tot i per sempre. Primer, perquè més de 2 milions de persones van decidir que ja n’hi havia prou i que ja no obeïen cap govern de l’Estat, ni cap rei, ni van tenir por dels ’piolins”. Avui, però, sentim moltes veus que ens diuen que “no som prou” i que cal esperar. Sembla que ens estan dient que l’1-O va ser molt bonic, però que ara ja no toca i que ara la gent ha de tornar a casa i deixar que els partits s’encarreguin de “negociar” a Madrid. Nosaltres diem: mai més obeir. Mai més abaixar el cap. Mai més renunciar a la nostra dignitat. El que hem de fer és treballar, organitzar-nos i preparar-nos per la següent desobediència massiva. I això no vol dir “esperar” que això caigui del cel. Cal preparar-se ara mateix. Pel que fa al resultat del referèndum: ara mateix és l’únic resultat que reconeixem. Si l’Estat no el vol reconèixer, que posi una data i una pregunta: “Independència SI/NO” i que digui que en reconeixerà el resultat. Si no és així, ho tenim absolutament clar: preparem-nos per seguir desobeint com vam fer l’1-O. Sense por. Fins que caigui el Règim. L’1 d’octubre vam votar per decidir i, malgrat la repressió de les porres, els tribunals, les lleis i les amenaces, vam escollir la llibertat. I no pensem renunciar-hi.

Esteu a favor de la desobediència civil?

Estem a favor de l’autodeterminació i de la llibertat. I per aconseguir-ho no només hi estem a favor. Creiem que és l’únic camí possible. Hem de triar: o abaixar el cap i plorar per la repressió rebuda o aixecar-lo i dir: “no ens podreu empresonar a tots i totes”. Aixecar el cap i dir: “hi tornarem, perquè la llibertat de les persones i dels pobles s’ho val i estem disposats per omplir les vostres presons fins que rebentin, però no hi ha prou presons per tant de poble. Estem disposats a no tenir mai més por. Els empresonaments dels nostres polítics i líders socials, l’exili i els milers de persones víctimes de totes les represàlies (Tamara, Adri, els alcaldes, els ferits)… tot plegat té un objectiu: que tinguem por. Que desistim. Que mai més no se’ns passi pel cap portar la contrària al Borbó. Ja n’hi ha prou d’obeir borbons, l’estat i els interessos de les seves elits privilegiades. Ara toca obeir el poble de Catalunya, obeir-nos i fer-nos valer nosaltres mateixos. L’objectiu és que la pròxima vegada que vingui un Guàrdia Civil armat, abaixem el cap i marxem a casa a la primera ordre. Doncs si aquest és l’objectiu, l’única resposta possible és fer just el contrari i desobeir totes les vegades que faci falta.

Però si es fa un govern, votareu a tot que no?

Molta gent ens pregunta: si no sou capaços d’impedir un govern del PSOE que no accepti les vostres demandes i finalment les altres forces sobiranistes fan president Pedro Sánchez: vosaltres què fareu si hi ha propostes socials positives per a la gent. Direu igualment a tot que no? Aquest escenari és possible, sobretot després que ERC digués que no posava línies vermelles al PSOE. Doncs bé, si finalment hi ha un govern del PSOE i comença la legislatura, què faran els nostres diputats i diputades?

Nosaltres demanem el vot perquè volem tenir força per poder posar línies vermelles, per posar condicions pel nostre vot. 1) O escolteu Catalunya o no us permetrem governar com si aquí no passés res. 2) O s’atura immediatament la repressió o no compteu amb els nostres vots. 3) O es fan polítiques socials de veritat, que beneficiïn la gent que més ho necessita i que afavoreixin el seu dia a dia de manera efectiva, o no compteu amb els nostres vots. I que quedi clar: no ens val acceptar 1 de 3 o 2 de 3. Les tres qüestions són innegociables: Catalunya, democràcia, justícia social.

Però si la resta de partits, inclosos els sobiranistes, decideixen fer president el PSOE, la nostra posició és la següent: Si aquell govern proposés derogar la Llei Mordassa, hi votaríem a favor? Sí. Si aquell govern proposa derogar les reformes laborals del PP i el PSOE, hi votaríem a favor? Sí. Ara bé: el que no farem és el que ha fet l’esquerra espanyola i catalana: rentar la cara a unes propostes socials que només són rentats de façana que no solucionen la situació de fons: són només molles. Posem un exemple: el PSOE va anunciar que aprovaria “la universalització de la sanitat”. Nosaltres estem d’acord amb això. Ara bé: com han explicat tots els professionals sanitaris compromesos amb la sanitat pública universal, la proposta del PSOE era “postureig”, un maquillatge que no soluciona el desastre fet pel PP. Lamentablement, però, moltes forces d’esquerres en comptes de denunciar aquest engany, es van posar a aplaudir la proposta del PSOE. I no només això: la van fer servir per fer xantatge al sobiranisme: “no podreu dir que no a aquesta proposta”. Doncs clar que sí! Diem no perquè no acceptem xantatges i diem no perquè és una estafa que no soluciona el problema. Anem al Congrés a treure-li la careta als que ens volen acontentar només amb molles. No serem la coartada de ningú, perquè només obeirem la voluntat dels ciutadans que ens hagin votat. Hi serem una força positiva, constructora de llibertat i avenços socials, que s’oposarà sense concessions als que volen destruir la voluntat pacífica del poble de Catalunya i els interessos de la nostra gent.

Si heu de triar entre votar Pedro Sànchez o que vingui Vox, aguantareu el ‘pressing’?

No cedirem a aquest xantatge indigne ni permetrem que guanyi l’estratègia de la por. Qui ens vol fer triar entre “PSOE o VOX” en realitat ens està dient: què preferiu? El 155 del PP-PSOE o el de VOX? Cap. Què preferiu? Un PSOE que vol empresonar els vostres líders 15 anys o VOX que els vol empresonar 25? Que preferiu: el PSOE que us envia 6000 piolins o a VOX que n’enviarà 20.000? Doncs miri: ja n’hi ha prou de triar qui volem que ens pegui. Malgrat això, segur que Podemos, els Comuns (i potser algun partit sobiranista) ens farà el xantatge: Sereu responsables que vingui VOX. I aquí hem de ser molt clars: No. Són ells els que han de triar: no volen VOX? Doncs que reconeguin el dret d’autodeterminació de Catalunya. Són ells qui han de triar entre Vox i comportar-se democràticament. Són ells els que hauran de decidir: o atendre milions de persones pacífiques o donar el govern als feixistes. Qui tingui pensat aquest pressing que s’oblidi de nosaltres. La millor manera de fer front al feixisme és mantenir-se ferm als objectius. No hem vingut a “aturar VOX”. La millor defensa és un bon atac. Sempre. Hem vingut a empènyer la República Catalana!

Si voleu més info, seguiu el nostre Twitter: @front_republica. Encara tenim mitja campanya per davant i continuarem explicant-nos.

PD: Necessitem que ens ajudeu a fer arribar aquest missatge. Fa poc més d’un mes el Front Republicà no existia. Avui, gràcies al boca-orella, el nostre missatge està arribant. I estem convençuts que ni el bloqueig dels mitjans ni els pocs diners de què disposem per fer campanya podran evitar que el 28A al vespre diguem a tot el món: SOR-PRE-SA!!!